Alternativa Jove de Cerdanyola celebra un Primer de Maig reivindicatiu convidant representants de l’Assemblea d’Acomiadats/des de Seat i del Comitè de Descansos de TMB a una xerrada per difondre les seves lluites.

En els últims temps s’han produït importants lluites que demostren que el moviment obrer més combatiu recupera força. El greu procés de deslocalització industrial que pateix Catalunya ha anat configurant xarxes de lluita i solidaritat al marge de les estructures sindicals oficials, donada la seva incapacitat per respondre a les noves formes d’explotació implantades per perpetuar la contradicció capital-treball.

Amb motiu del Primer de Maig, Alternativa Jove de Cerdanyola va organitzar una xerrada-debat a l’Ateneu per donar a conèixer dues lluites importants que s’han produït en els últims mesos: SEAT i TMB. L’acte va tenir per convidats Diosdado Toledano, membre de l’assemblea d’acomiadats i acomiades de SEAT i un dels vaguistes de fam, i Òscar Mellado, delegat de CGT a TMB.

Toledano va començar fent un repàs de la història dels conflictes a SEAT, una empresa on les organitzacions sindicals i polítiques sempre han tingut molta implantació. Seguidament va abordar la lluita dels acomiadats i acomiadades en l’expedient de regulació (ERE) del 2005, una lluita lliurada al marge de les grans cúpules sindicals i que conclou amb “una victòria parcial” encara que important, doncs s’ha plantat cara a l’empresa quan aquesta ha volgut sembrar la por entre la plantilla amb acomiadaments forçosos en base a criteris de persecució sindical i discriminació per diferents motius, "on per primera vegada els sindicats majoritaris han participat en la confecció de llistes”. Va parlar de les diferents accions que es van anar duent a terme en aquests prop de 3 anys de conflicte, que l’empresa en tot moment ha volgut anar dilatant per desgastar la unitat dels treballadors. Diosdado Toledano va explicar que la vaga de fam es va iniciar per denunciar públicament la situació dels 60 treballadors que havien sol•licitat el reingrés a l’empresa segons els acords de l’ERE i aquesta es negava a readmetre, sense que les autoritats laborals l’obliguessin tot i que el termini de reincorporació s’havia exhaurit.. Després de 17 dies de dejú es va aconseguir arribar a un acord pel qual ja s’estan reincorporant a la plantilla els treballadors i treballadores acomiadats.

Per la seva banda, Mellado va explicar que la reivindicació dels dos dies de descans ve de lluny però que s’ha intensificat ens els últims mesos gràcies a que els treballadors s’han organitzat de forma assembleària al voltant d’aquesta reivindicació. Les diferents jornades de vaga, les mobilitzacions i totes les accions s’han decidit de forma col•lectiva, evitant ingerències per part de les cúpules sindicals, que, segons el delegat de CGT, han treballat més per apaivagar el conflicte que per aconseguir els dos dies de descans. També va denunciar l’actitud de les organitzacions polítiques d’esquerres del consistori barceloní, que ni tan sols s’han volgut reunir amb els treballadors per escoltar les seves reivindicacions, i va insistir que l’ajuntament de Barcelona ha intentat en tot moment “posar la ciutadania en contra dels conductors de TMB”. Alhora va agrair les moltes mostres de solidaritat, tant d’altres col•lectius de treballadores i treballadors com dels usuaris dels autobusos, que en tot moment han entès que la seva era una reivindicació justa. El conflicte finalment es va resoldre, dos dies després d’iniciar la vaga indefinida, amb un acord que garanteix la inclusió dels dos dies de descans al proper conveni col•lectiu i l’acumulació d’hores de descans fins que aquest entri en vigor.